15 de juny.Joan Margarit a La violeta

Jaume Gustà i Bondia, arquitecte de La Violeta

Banquet ofert pels arquitectes barcelonins a setembre de 1923 als seus companys Don Miquel Madorell i Rius i Don Vicens Artigas Alberti, amb motiu d'haver sigut anomenats regidors de l'Ajuntament de Barcelona. Jaume Gustà i Bondía és el tercer per l'esquerra de la primera fila.


No és cap tontería que La Violeta sigui obra d’un arquitecte, l’any 1893 no n’hi havia tants i la majoria d’entitats no tenien capacitat para contractar-los. Gustà no era dels més reputats, pero tampoc era un qualsevol. Durant els anys 1919 i 1920 va ser president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, la institució que agrupava als arquitectes catalans abans de la fundació de l’actual Col•legi. Mestre d’obres des de 1872, Jaume Gustà degué voler ascendir profesional y socialment estudiant arquitectura. Titulat l’any1879, en una de las primeres promocions de la tot just fundada Escola d’Arquitectura de Barcelona, un curs després d’ Antoni Gaudí, al llarg de la seva vida profesional va rebre alguns encàrrecs públics d’importancia, com el Palau de la Industria, el Pavellón de les Colònias i Aduana y la reforma del Umbracle, para la Exposició Internacional de 1888, o l’Ajuntament i el Cementiri de Sants (1895).

Petit informe sobre la consulta els documents referents a Jaume Gustà i Bondia a l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona


L’Arxiu Administratiu de Barcelona té registrades 179 fitxes referents al mestre d’obres i arquitecte Jaume Gustà i Bondia. Dues es corresponen al seu treball com a mestre d’obres (essent una el primer projecte presentat a l’Ajuntament l’any 1878) i la resta al seu treball com arquitecte. Les 179 fitxes fan referència a un total de 127 projectes.

Els anys de major activitat són els de tombant el segle XX, concretament l’any 1897 (12 projectes presentats) i l’any 1900 (també amb 12 projectes presentats). L’any 1888, el de celebració de l’Exposició Universal de Barcelona (en la qual treballa sota les ordres d’Elies Rogent, dissenyant el Palau de la Indústria i d’altres edificis) és un any d’un important augment de projectes, ja que Gustà passa a presentar-ne una mitjana d’entre un i dos per any a presentar-ne set.

Els projectes responen a encàrrecs molt variats, trobant-ne edificacions de nova planta, ja sigui edificis d’habitatges, magatzems o coberts; addicions a edificis ja existents, com remuntes o aprofitaments del terrat; reformes d’edificis; cerques de solars; infrastructures d’aigua i, menys nombrosos, treballs d’urbanització i un equipament, l’escorxador del poble de Sants.

Del total de projectes, un 55,9% són projectes de nova planta, dels quals els més nombrosos són els projectes d’habitatges (26,8%), seguit dels projectes per a coberts (22%) i magatzems (7,1%). Els projectes de reformes i addicions constitueixen el 33% del total, la majoria dels quals es refereixen a remuntes d’edificacions existents (10,2%) encara que també a reformes d’habitatges (9,4%), edificacions al terrat (6,3%) i cerques de solars (7,1%). La resta de projectes, l’11,1%, són d’infrastructures (7,9%), d’urbanització (2,4%) i d’equipaments (0,8%).

Es tracta de projectes encarregats, en la gran majoria dels casos, per particulars, a l’Eixample de Barcelona. Els encàrrecs públics són limitats i es refereixen sobre tot a obres d’infrastructures d’aigües, com el cas del clavegueram de la Plaça de Sant Jaume, el carrer Ferran i el carrer Jaume I (1903). Hi ha però un projecte per a la urbanització del Passeig de la Indústria (1890) i per a l’escorxador del poble de Sants (1896).

L’últim projecte de Gustà i Bondia presentat a l’Ajuntament de Barcelona és un projecte de alineacions dels terrenys oferts per Clemente Guix, al 1916, tot i que ja havia deixat de presentar projectes regularment a l’any 1909.

Petit informe sobre la consulta del “Fons Gustà” a l’Arxiu del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya

A l’Arxiu del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya existeix un fons anomenat “Fons Gustà”. En la pràctica totalitat conté documents relacionats amb la feina de Gustà a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Fonamentalment amb els treballs relatius al Palau de la Indústria, pavelló central. Quasi tots els plànols d’aquest palau estan signats per l’“Arquitecte Director General”, Elies Rogent, i per l’“Arquitecte Director”, Jaume Gustà i Bondia, entre 1887 i 1888. Hi ha plànols generals (plantes, seccions, alçats) i de detalls, fonamentalment de l’estructura metàl•lica, que es contracta a Joan Torras (armadura nau central).

Existeix nombrosa documentació sobre el seguiment de les obres i de la conservació del Palau de la Indústria. A més hi ha expedients sobre altres edificis de l’Exposició que ens mostren l’amplitud de l’obra de Gustà: portes de la tanca sud del parc, casernes, colònies i duanes, pavelló per a la reproducció i venta de fotografies (pavelló Audouard), galeries d’enllaç del Palau de la Indústria del Pavelló de l’Ensenyança, antic Pavelló de les Belles Arts.

Al Fons Gustà també hi han còpies no molt bones de plànols d’un edifici signat per l’arquitecte al 1891 situat a la Ronda de Sant Pere, 3-5 de Barcelona.

A més, hi ha negatius amb fotografies de l’Ajuntament de Sants i d’un hotel a la Plaça d’Espanya de Barcelona.

Inclòs actualment al fons, però probablement extraviats perquè pertanyen a un altre fons, es troben altres papers signats per d’altres arquitectes (convent de Montsió, palau dels Comptes de Sobradiel...).

El més destacat de la consulta és potser la constatació del paper fonamental de Gustà i Bondia en el projecte de l’Exposició Universal de 1888 sota la direcció d’Elies Rogent.

Al fons Jaume Torres Grau de l’Arxiu del Col•legi també es troben, sorprenentment, uns plànols de la casa de Gustà i Bondia al carrer Alegre de Dalt, on ara hi ha una residència de gent gran.


Recerca duta a terme per Carlos Bitrian de l’Observatori de Teatres en risc