dijous, 21 de maig del 2009

El valor patrimonial de La Violeta


Si la paraula Patrimoni te un valor és pel seu significat. El Patrimoni el constitueixen els béns, valors i crèdits que posseeix una persona o institució. Si incardinem aquesta paraula a un punt geogràfic concret i en aquest cas a Gràcia semblaria que la coherència d´actuacions per retornar el seu sentit més ampli a la paraula patrimoni, com la nova retolació d´alguns indrets de la Vila, hauria d’arribar al seu torn a una actuació arquitectònica difícilment recuperable a posteriori, com no és el cas del canvi d´una placa en una plaça.
Per això la insistència en alguns àmbits i en concret dels Amics i amigues de La Violeta per preservar un espai arquitectònic viu, que recull aquest sentit de patrimoni al que hem al•ludit.
En aquest sentit i per no caure en la més absoluta baqüitat d´espais en els que s´han invertit importats partides pressupostaries és del tot imperatiu definir els criteris d´actuació sobre l´espai i el respecte a les normes que per a la preservació del patrimoni s´han dictat.
Les bases del “Concurs d’idees, amb intervenció de jurat, per a la reforma de La Violeta el la seva pàgina 16, i a l’hora de definir els “criteris d’intervenció” obren la possibilitat de “la reestructuració total” de l’edifici i sense subtileses tal expressió pot portar irremeiablement l’enderroc. Aquesta actuació contravé:
1. L’Ordenança sobre protecció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona, a l’hora de definir els trets que caracteritzen els edificis de nivell C (cas de La Violeta) i el seu grau de protecció, afirma:
Nivell c: Edificis, el valor dels quals resideix principalment en la seva estructura tipològica, exteriorment reflectida en la façana i la disposició dels elements comuns (vestíbul, caixa d’escala, estructura, etc.) que són les parts protegides, essent susceptible la resta de l’edifici d’actuacions de rehabilitació que mantinguin o revaloritzin els esmentats elements comuns.
2. L’informe de la Direcció d’Actuació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 2004, en el seu punt 4, defineix a La Violeta els elements comuns objecte de protecció: “Que donada la tipologia de l’edifici, considerem que els usos previstos a qualsevol intervenció haurien de respectar el espais que han permès les activitats que històricament s’hi ha desenvolupat (saló de ball, casino, cooperativa)”. Essent l’anomenat “Salón de baile” en el projecte de 1897, un teatre a la italiana des del punt de vista tipològic.
3.- La fitxa de patrimoni de la Violeta de data 1999, tot i ésser incompleta, situa aquest edifici dins dels marges del catàleg d’edificis d’interès arquitectònic aprovat pel Consell de Districte en el plenari de 5 de març d’enguany. És obvi i evident que no es podrà tancar aquest catàleg sense la inserció d´un edifici de propietat municipal, adquirit precisament per les seves remarcables estructures arquitectòniques que el situen de ple en la consideració de categoria C. Com es sabut dins d´aquest inacabat catàleg en son inclosos els Lluïsos de Gràcia, l’Orfeó Gracienc, el Cercle Catòlic de Gràcia, el Centre Moral Instructiu de Gràcia i el Teatre Sèneca.
Curiosament el 90% dels quals tenen un elements comuns idèntics als de la Violeta i altres que aquesta darrera supera en valor, la qual cosa fa inviable una actuació contradictòria in fine en els propis criteris de l´administració. No pot l´administració quan és subjecte d´aplicació normativa saltar–se les normes que encerclen i determinen l´actuació dels seus administrats.
En conseqüència i davant de la discordança dels Plecs de condicions del Concurs en relació a l’Ordenança i l’Informe, cal exigir :
1. Que el Consell de Districte en compliment de les seves propies resolucions promogui la realització d’un Estudi històric de l´edifici per tal de completar degudament la fitxa de patrimoni de la Violeta “Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte 6”, i la seva inclusió en el citat catàleg Municipal de patrimoni de Gràcia, la qual cosa suposaria aturar el procés del concurs.
En aquest sentit no es poden infravalorar les aportacions fetes per SOS monuments” i l’”Observatori de teatres en risc” que a més d’altres consideracions han posat de manifest:
“el valor d’una estructura de finals del segle XIX que defineix un entramat racional, on la presència del ferro no solament es limita a les vuit columnes de la planta baixa, sinó també a les bigues. Una, de gelosia, sota coberta, fa pensar en la intervenció en la construcció, i tal vegada en el projecte, de Joan Torras i Guardiola (1827-1910), arquitecte (1854), constructor, professor i director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, que treballà intensament a la Vila de Gràcia a la fi del segle XIX i s’encarregà, entre d’altres obres de la coberta del Mercat de la Isabel. Un estudi històric hauria d’estudiar la presència de Torras al projecte. L’estudi és necessari per fer un inventari complet dels elements ornamentals a protegir, que la fitxa de patrimoni no precisa.”
2. Una avaluació contrastada per altres experts de les conclusions de l’estudi sobre el sistema estructural de l’antic casino “La Violeta”.
Entenem que de l’estudi dut a terme no se’n desprèn l’absolut de les conclusions. I son precisament aquestes conclusions les que s’utilitzen, a més d’una manera tendenciosa, per contravenir la claredat de les prescripcions de l’Ordenança sobre protecció del Patrimoni.
Amics i amigues de La Violeta
14 d’abril 2009

1 comentari:

  1. SOc gracienc de tota la vida, pero no podem tenir un centre, que interiorment esta deteriorat que te una distribució d'aquelles que només fan que perdre metres quadrats, plens de desnivells i escales sense sentit clar, que tampoc te elements que predominin i siguin mostra d'arquitectura de l'època, l'unica part que trobo més maca es la façana que defenso perque es conservi, l'interior li cal una millora i ja veurem que després serà una zona aprofitable i molt més comode que no pas ara, per la meva opinió personal l'interior ha de ser canviat i fer-lo un lloc d'aquest segle i adaptat per ha usos d'aquest segle.

    ResponElimina